Letra de El Bandoler

Era el segle XIX,i amb el nom d'en Joan Serraes coneix un bandolerper a tothom " en la Pera".li agradava la sang,i el xiprer encara recordatant gemecs que allà han pregat:pietat, pietat.- No em mateu,que tinc dos fills i una esposa,us daré tot mon diner,però no em claveu eixa daga.No en mateu,us demano per ma mare!- Reseu l'últim "Crec en Déu".- Pietat, pietat.L'endemà de bon matídavant la Verge del Carme,de genolls està preganti a dos ciris encén la flama.Però ben entrada la nitquan la lluna és com una dagafendirà el cel un nou crit,pietat, pietat.- No em mateu,que tinc dos fills i una esposa,us daré tot mon diner,però no em claveu eixa daga.No em mateu,us demano per ma mare!-Reseu l'últim "Crec en Déu".- Pietat, pietat.Però en Joan Serra,avui no ha tingut més sort,dos soldats l'han pres ben forti ara jèu entre barrots.L'endemà de bon matíveu la forca preparada,en la Pera dóna un crit,és l'última pregària.-Quan jo sigui ben morti penjat de l'alta forcai defalleixi mon cori m'aneu a posar a la fossa,que algú resi una pregàriadavant la Verge del Carmei que dos ciris tinguin flama.Ningú no ho va fer.