Letra de Els crits

La nina es desperta
pel so del silenci
de l'instant present passat.

Cor ple, mon buit
firmaments com brasses extingits

I l'angoxa de quan no has sentit els crits.
I l'angoxa de quan no ens sentin els crits

De vegades, quan hi penses
descobreix ella mateixa
suspirant per ser en el forat.

podria ser el que falta,
o allo que s'obvia.

I la ceguesa d'aquells que es fan el sord, els crits.
Amb la ceguesa d'aquells que es fan el sord, els crits

La mateixa mort immensa
d'una llunyana nit d'estiu.
La mateixa mort immensa
d'una joguina al fons d'un riu.

Sovint, sense adonar-s'en
bat les ales i al voltant creixen mil milions de flors.
Fragils i orgulloses,
la eternitat es als colors.

I la força amb aquells que fan cançons dels crits
I la força amb aquells que dels crits fan cançons.

La mateixa llum intensa
d'una llunyana nit d'estiu
La mateixa llum intensa
de la nina quan somriu