Ses teues mans me donen gust
Petites dosis de relax
Tens un somriure maliciós
I una cara que vull pintar
Dins d'aquest racó incendiat
Totes ses veus i ses renous
Se van perdent pes ponts
I tots es balcons des riu
S'aigua, s'aire i es sons
Ja ho tenc clar
Taques de mel i miques de pa
Veus com es mou l'univers
Dins sa tassa de cafè
Veus arbres a mils, fulles a milions
Dins d'aquest camp descomunal
Sa mеua pell respon molt bé
A sa teua vеu molt suau i greu
Aquest camí no s'acaba mai
No t'aturis de rallar
Me desfaré a trossos petits
I me n'aniré volant
Per sa vorera de la mar
Allà baix hi ha color
I es camins no arriben mai
No és es vent que em fa volar
És sa velocitat des teu mirar
Veus com es mou l'univers
Dins sa tassa de cafè
Veus com es mou l'univers
Dins sa tassa de cafè
Carregat fins dalt, cansats de sentir
Sa mateixa cançó d'ahir
Sa mateixa cançó d'ahir