Amor cruel, escolta'm,
per tu el meu cos tremola,
per tu, ¿no ho veus?, s'escolen
setmanes de delit.
Sóc erm si tu m'oblides,
desert, i sóc tartera.
Amb tu sóc terra humida,
amb tu jardí florit.
Marcit si m'abandones,
sóc pols de vidre i marbre.
Amb tu sóc sang, sóc febre,
sóc vida, sóc neguit.
Sóc cec quan tu m'esquives,
sóc vell i sóc cadàver.
Amb tu sóc un salvatge,
amb tu sóc assassí.
Tu i jo ens rebolquem junts
per prades oblidades,
tu i jo sentim músiques
que ja no sent ningú.
Els músculs se m'enduen,
per fosques abraçades,
a balmes de silenci
on regnes només tu.
Amor cruel, oblida'm
per última vegada.
Ja sé que no m'estimes
i encara sóc feliç.
Sóc foc lluny dels teus braços,
sóc vent sense els teus llaços,
si et perdo, aquesta terra
se'm torna paradís.