Letra de La Perduda

Vaig néixer del vici
a Cala Manela
un ball de petacu
a vora el ninot.

Anava a les festes
amb el mitja pela,
un pinxo de barri
que ho matava tot.

Castís era l'home
no hí ha de dubtar-lo
tenía el ofici
d'escurar tinters.

Un dia la poli
va dur-lo a les tarlo
ì d'aquell baranda
no he sabut més.

Sigué el meu capritxo
amant del meu cor
ara em trobo sola
sens guia ni noi.

Per ell jo trotava
fent homes al moll.
Em diuen perduda
perquè sé estimar.
com del vici
jo sóc una esclava
a mi tant me fa.

No sé aquell baranda
per mi què tenia
que quan me clavava
seus ulls assassins.

Encara comparo
de cada dia
per ell jo desfeia
mon cor abusiu.

Que no m'abandonis
per una marmota
sens li deia
donant-li el calé.

No siguis bujota
ell em contestava
les altres no valen
ni un cul de planter.