A l’estació, un vespre de juliol
Els va preguntar el nom
Tot i que ja el sabia
Va carregar maletes i regals
Va deslligar els cavalls
Arribaven les cosines
En el sopar se’l van quedar mirant:
A estones estàs bé
Però dius massa tonteries
Durant el ball van prendre’l de la mà:
Ens han dit que hi ha un riu
I ens han dit que tu hi guies!
Oh! La lluna és un llop que campa pels camins
Platejant el sotabosc
Tres ombres sense pantalons saltaran per comprovar
Com està l’aigua del gorg!
I estava bé! I s’ha de dir que estava bé!
Quan va voler parlar
D’un amor que ell tenia
El primer sol els va assecar les pells
“Quan tot sigui menys greu -van dir-
I dramàtic, ens avises...”
A l’estació, un vespre de juliol
Va pronunciar el seu nom
I va empassar saliva
La vida ha estat cruenta i fugaç
Però, com passar-ho bé, noi
Ho sabien les cosines
Ho sabien les cosines
Ho sabien les cosines
Com passar-ho bé, company
Ho sabien les cosines
